Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fóra casa teva, i diries «sí» en un altra llengua.
T’hauries criat d’una altra manera més bona, potser; potser, més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics i jocs d’una altra mena; duries vestits de sac o de seda, sabates de pell
o tosca espardenya, o aniries un perdut per la selva.
Podries llegar contes i poemes, o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres o només crostons eixuts de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve
fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d’ell podria ser teva.
Joana Raspall, Podries